Publicació de Física i metafísica de la pintura

Louis Cattiaux

Aquesta obra constitueix un punt de referència imprescindible per a l’artista que busca indagar en l’origen i desenvolupament del seu art, així com en el sentit transcendent de la seva realitat artística i vital.

Des de les matèries pictòriques, fins al contingut hermètic de les imatges representades, l’autor ens convida a traspassar els límits de la percepció, a mantenir una actitud de recerca i revisió permanent de l’ascesi, la vocació, l’entusiasme i la llibertat.

Louis Cattiaux va escriure a propòsit d’aquest llibre:

«Estic acabant un llibre sobre la pintura que possiblement sigui del teu interès, doncs intento analitzar el mecanisme de la inspiració, i sobre tot, la manera de romandre en estat de gràcia, que és el gran secret dels veritables artistes.»

L’autor nasqué a Valenciennes (França), el 17 d’agost de 1904. L’any 1932 esposà Henriette Peré, amb qui funda l’efímera galeria d’art modern “Gravitations”, nom extret d’un llibre de poemes de Jules Supervielle. Es va obrir en el numero 3 del carrer Casimir Périer, on la parella s’instal·là definitivament.

L’any 1934 signà el manifest del transhylisme juntament amb altres pintors com Jean Lafon, Pierre Ino i Jean Marembert, i poetes com Jules Supervielle i Louis Gonzague Frick. Darrera el terme transhylisme hom afirmava el desig d’anar més enllà de les realitats –o de les aparences– de la matèria, a fi d’arribar fins a la veritat que oculten i tradueixen, intercepten i signifiquen. La seva actitud no estava gaire lluny del surrealisme… Se situava en la mateixa perspectiva d’un art–poesia, d’un art–màgia, d’un art–recerca d’un absolut.(1)

L’any 1935 abandonà la pintura a l’espàtula, i interessat per la tècnica pictòrica, consulta a Raoul Dufy a propòsit dels materials perfeccionats per Jacques Maroger.

Gràcies a les seves investigacions, la seva pintura visqué en constant evolució. Tot i que començà emprant una matèria llisa i plana, arribà a utilitzar un material d’aspecte vitrificat i transparent que tots els crítics comparen amb l’esmalt.

Cal dir que no s’ha posat vernís a cap tela de Louis Cattiaux. Ell mateix preparava els colors seguint una tècnica adquirida per l’estudi dels mestres del segle XV, entre els que es troben els germans Van Eyck.

L’any 1938 començà a escriure la seva obra major: El missatge retrobat. Aquest llibre és el resultat de tota la seva recerca. La seva lectura i meditació permet apropar-se a la seva obra pictòrica i als seus altres escrits.

De tots els seus treballs es desprèn una unitat profunda. Així, l’atracció de la màgia de les formes i colors dels seus quadres ens conviden a contemplar-nos en aquests espills de subtil llenguatge, talment com el pes de les seves paraules ens imanta misteriosament i desperta en nosaltres antics records.(2)

(1) Vegeu, Catalogue de l’exposition Louis Cattiaux au musée des Beaux-Arts Valenciennes. Valenciennes: Imp. Dehon, 1963, pàgs. 5-6
(2) Vegeu, Louis CATTIAUX. Física i metafísica de la pintura. Tarragona: Arola Editors, 1998. Presentació al lector, pàgs. 11-12