Francesca Banús Teule

Llicenciada en Belles Arts a la UB. 
Vaig assistir a classes particulars de cal·ligrafia xinesa, aquí a Barcelona.
Vaig participar en una exposició de cal·ligrafia i pintura xinesa, de la professora i tots els seus alumnes, a Madrid.
 Després he continuat per compte pròpia encara que normalment no faig exposicions.

Entendre l’art:

Entenc l’art com un mitjà d’expressió. L’esser humà pot expressar el que pensa i sent a través de la paraula, la música o altres. La pintura o el que entenem per arts plàstiques usa les formes i els colors en la creació d’una imatge que diu alguna cosa. Des de fa ja molt temps, l’art s’ha convertit en un fi en ell mateix,  en la recerca de la seva essència a través d’una discussió envers el que és o no és, referent també a qui és artista i qui no ho és. Crec que aquest és el tema en la nostra cultura occidental.
En comptes de discutir sobre aquesta qüestió entenent cada moviment artístic com una nova proposta, finalment he optat per un art que no és nou, però que sempre pot ser recreat. En aquest tipus de pintura l’obra d’art s’entén com un ¨disseny¨ a través del qual es diu alguna cosa.


Art i Espiritualitat:

La pintura xinesa està entesa com una pintura meditativa. Entra així doncs, en la categoria de les arts contemplatives. Si se’n pot dir espiritual no és tant per els seus temes, que en la majoria del casos son motius vegetals, sinó per l’actitud del pintor quan realitza l’obra. L’actitud meditativa li permet realitzar una obra que se’n diu “conforme a l’esperit”. És l’expressió d’una visió interioritzada i se l’anomena “el mirall de la ment”. El segon punt és una qüestió estètica.

L’harmonia de les formes i la composició és un dels criteris de l’estètica xinesa i s’entén que és el resultat d’aquesta visió interioritzada. Dit d’una altre manera, l’esperit i la bellesa van agafats de la mà. Parlo de la pintura xinesa en la mida en que he assumit com a pròpies aquestes idees i no son doncs de la meva invenció.

Tendència Espiritual:

Segueixo la filosofia budista principalment. La cal·ligrafia i aquest tipus de pintura no son budistes però no estan en contradicció amb aquesta manera de pensar. De fet, les corrents filosòfiques vigents a la Xina quan es va configurar la pintura monocroma van ser el taoisme i el budisme Zen. S’impregna de les dues, encara que els seus temes venen més de la tradició xinesa estricte que és el taoisme. Després va ser practicada també al Japó per els monjos Zen. Primer em vaig interessar per llibres com el I Ching i el Tao te Qing, i després em vaig anar acostant al budisme.

 

Obra artística de Francesca Banus Teule

Obra artística de Francesca Banus Teule

Obra artística de Francesca Banus Teule

Obra artística de Francesca Banus Teule

Obra artística de Francesca Banus Teule

Obra artística de Francesca Banus Teule

Obra artística de Francesca Banus Teule

Obra artística de Francesca Banus Teule

Obra artística de Francesca Banus Teule

Obra artística de Francesca Banus Teule