Seleccionar página

Zamdart Companyia de Dansa

Creada l’any 2016 a l’Esquirol, (Vic) per Elisabeth Duran Canal, formada com a ballarina en dansa contemporània al Conservatori Professional de Dansa, Institut del Teatre de Barcelona.
La companyia neix sota l’aixopluc de l’Associació Zamdart, amb la direcció artística d’
Eudald Duran Puig.

La principal comesa de la Companyia és investigar i aprofundir en el sentit original de l’art i el seu vincle espiritual a través de creacions de dansa contemporània.

Des del 2016 fins ara, la Companyia de Dansa Zamdart ha realitzat tres peces de gran format:

EL LLOC, Reflexió escènica a propòsit del retorn

Interpretació
Rosa Baroy Sanchez | Elisabeth Duran Canal
Eduard Duran Puig | Laia Sadurní Llongueres

Després de perseguir durant molt de temps l’escarni de la vida en el context d’un món hostil, que es complau més aviat en l’escorça de les coses que en l’ametlla que s’hi amaga, hom recupera el vincle original, capgira el sentit creatiu, i reprèn enriquit, l’inici de la vida.

Eduard Duran Puig: Caos

CENDRA

Interpretació
Agnès Capell Morreres | Elisabeth Duran Canal
Eduard Duran Puig

Adaptació coreogràfica des del Qigong i la dansa contemporània del conte de Charles Perrault: La Ventafocs, en un intent de cenyir el guió al significat simbòlic del conte, més que no pas a explicar la narració de manera literal.

Obra artística de Francesca Banus Teule

CAPGIRELL

Coreografia: Elisabeth Duran Canal
Ballarins: Laura Marsal | Àngel Duran Montada
Qigong i Taiji: Agnès Capell Morreres | Eduard Duran Puig

Mongombi és un personatge que roman com adormit en la seva harmonia, però de sobte s’encurioseix amb altres possibilitats, i s’hi vincula bruscament quan s’ensopega amb Ndosi que li fa descobrir una altra inclinació i el porta a veure aspectes de la seva naturalesa que no havia sospitat.

Obra artística de Francesca Banus Teule

SEPHIRO TORNA

Interpretació
Elisabeth Duran Canal

Reflexió sobre el simbolisme de la Primavera de Botticelli i el conegut «mite de la primavera.

El referent bàsic per a construir aquesta peça de dansa a partir del quadre va ser fixar-se en la pròpia natura i l’experiència que cada any viu la humanitat: quan tot sembla mort per la rigorositat de l’hivern, arriba un aire nou i càlid (Zèfir) que inicia la gran conversió vital.