Companyia de Dansa Zamdart

Tzim-Tzum Companyia de Dansa Zamdart
Zamdart Companyia de Dansa és un projecte creat el 2016 a l’Esquirol, sota l’aixopluc de l’associació Zamdart (1). Els components de la Companyia (Poden descarregar el curriculum fent clic en el nom de cada component.) són:

Elisabeth Duran. Responsable de la direcció artística, formada com a ballarina a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Agnès Capell. Intèrpret de Qigong Dansa i Taiji, formada a l’escola Wudang.

Núria Garnatxe. Intèrpret.

Eduard Duran. Intèrpret de Qigong Dansa i Taiji, format a l’escola Wudang (2).

La principal comesa de la Companyia és investigar i aprofundir en el sentit original de l’art, tot impulsant el procés de creacions coreogràfiques de dansa contemporània. La modalitat QigongDansa amb la que estem treballant, intensifica la fluïdesa i espontaneïtat dels registres de dansa, i a la vegada ofereix resultats que tendeixen a mesurar el moviment des del centre del cos i l’equilibri de la respiració.

Actualment tenim disponibles tres modalitats coreogràfiques:

Capgirell (durada 55’)
El fil blau (durada 45’)
El so primordial (durada 36’)

La coreografia Capgirell, en ser la modalitat original, ofereix un llenguatge expressiu on destaca l’equilibri entre els elements de dansa contemporània, el Qigong i el Taiji.
Pel que fa a la segona modalitat coreogràfica, El fil blau, el llenguatge es decanta més cap a formes rituals a partir del Qigong i el Taiji, sota la supervisió escènica de la coreògrafa.
En el Solo El so primordial, els elements rituals del guió prenen tot el protagonisme. Aquí, la dansa contemporània és pràcticament inexistent, i l’escena s’expressa gairebé exclusivament amb una adaptació dels moviments de Qigong i Taiji, als ritmes musicals i als continguts del relat.

Aquestes tres modalitats són adaptacions d’un mateix guió, la sinopsi del qual és la següent:

Mongombi és un personatge que roman com adormit en la seva harmonia, però de sobte s’encurioseix amb altres possibilitats, i s’hi vincula bruscament quan s’ensopega amb Ndosi. Ndosi li fa descobrir una altra inclinació i el porta a veure aspectes de la seva naturalesa que no havia sospitat. En el transcurs d’aquesta troballa, capgira per primera vegada la seva manera de veure el món i estableix un nexe d’unió amb el temperament dels animals: amb l’ós, el cérvol, el mico i el tigre, fent-ne una síntesi on tots ells conflueixen en una sola naturalesa capaç de transmutar-se subtilment: Vet aquí l’ocell, el cinquè animal encarnat per Mongombi, que aixeca el vol i planeja fins al centre, gràcies a l’ajuda de Mobandi. En aquest lloc, Mongombi demana la presència de Bondo, que tot seguit arriba com un adversari. D’aquesta lluita, gràcies a Bondo, Mongombi esdevé capaç de capgirar definitivament la situació.

El desenvolupament de l’espectacle descriu un procés de depuració representat per una coordinació de moviments que sense perdre la seva arrel de Qigong i Taiji, s’harmonitzen amb els ritmes de la música. La primera part de la coreografia està basada en el Wuqinxi o “Joc dels cinc animals” (3), Qigong (4) emmarcat dins de la tradició Taoista i les profundes arrels xamàniques de l’antiga Xina, el qual hem procurat reflectir en l’attrezzo, el vestuari i en l’atmosfera ritual de l’escena.

Els Cinc Animals. Companyia de Dansa Zamdart

L’encaix del Qigong i el Taiji amb la Dansa Contemporània, proporciona harmonia, coherència i orientació, i a mesura que pren cos aquesta dinàmica, aporta un gran magnetisme que genera bones possibilitats creatives.

(1) Zamdart és una Associació sense ànim de lucre que impulsa esdeveniments amb el compromís d’investigar i experimentar el vincle entre l’art i l’espiritualitat. Per ampliar informació podeu visitar Zamdart.

(2) L’Escola Wudang és a càrrec de Jordi Vilà, Llicenciat en medecina tradicional xinesa i expert en arts marcials. Per ampliar informació podeu visitar Wudang Centre

(3) Què és el Wuqinxi o el “Joc dels cinc animals”?
El Wuqinxi té les seves arrels en el xamanisme primitiu de Xina. Es tracta del sistema de Qigong més antic que se segueix practicant avui dia.
La naturalesa de cada animal està representada per una breu “coreografia”, una “dansa” que esdevé terapèutica i de cultiu interior. De fet, els antecedents neolítics del Qigong es relacionen amb el poder de la naturalesa “en forma de danses rituals o actituds corporals simbòliques” que afavoreixen la fluïdesa de l’energia interna (Qi) repercutint en benefici de la salut.
El Joc va estar creat per Hua Tuo (110 – 207 dC.). Segons una llegenda daoista, Hua Tuo va rebre aquest ensenyament de dos eremites que vivien en una caverna de la muntanya Gong Yi.
El Wuqinxi és un Qigong de gran prestigi al llarg de la història, dins l’àmbit de la medecina, de la religiositat i de la literatura.
Kenneth S. Cohen. El camino del Qigong. La liebre de marzo. BCN 2013 pàg. 238

(4) Què és el Qigong?
Qi és la paraula xina que designa l’“energia vital” (…) És el poder animat que flueix en totes les coses vives.(…) També és l’energia vital que es pot sentir en la naturalesa. La terra es mou, es transforma, respira i viu amb el Qi. (…) Els éssers humans són part de la naturalesa i comparteixen el Qi amb la resta de la terra.
Gong significa “treball”, o “beneficis adquirits amb la perseverança i la pràctica”. Per tant, Qigong vol dir treballar amb l’energia vital, aprendre com controlar el flux i la distribució del Qi per a millorar la salut i l’harmonia del cos i de la ment.
El Qigong és un sistema holístic d’exercicis d’auto-curació i meditació, una pràctica antiga en evolució que inclou postures curatives, moviments, massatges, tècniques respiratòries i meditació. Amb aquests mètodes, el Qi s’acumula i s’emmagatzema en el cos, com si omplíssim un magatzem. El Qi impur o contaminat (l’essència de les malalties) també es pot netejar i refinar-se en un Qi més pur i sanador. L’objectiu d’algunes pràctiques de Qigong és descarregar i eliminar el Qi impur de manera anàloga a la respiració. La respiració és un procés d’absorció d’una font d’energia pura, l’oxigen, i de l’eliminació de l’impur, el diòxid de carboni. A l’igual que una bona respiració, la pràctica del Qigong pot fer que aquest increment sigui més eficaç.
Kenneth S. Cohen. El camino del Qigong. La liebre de marzo. pàg. 23